Fredolic, bolets de la Garrotxa

Bolets a Mas Ombravella, Apartaments Rurals a la Garrotxa

De la família dels tricholomatals, trobem aquesta espècie que a nivell general agrada a tothom. És un bolet que allarga la temporada, ja que acostuma a treure el cap amb l’arribada dels primers freds, d’aqui li ve donat el seu nom: fredolic. No serà gens estrany, collir-los congelats enmig de les primeres glaçades.

El boletaire se’l troba buscant altres espècies i és agraït de trobar-ne, ja que pot crèixer en grup de manera abundant.

Comparteix hàbitat amb altres bolets comestibles molt buscats en el nostre territòri i a l’inici, sovint decorarà els cistells juntament amb altres espècies comestibles com els rovellons o llenegues. Amb l’arribada del fred i la desaparició d’aquestes altres espècies, anirà guanyant protagonisme tant als cistells com a la cuina.

Anem a fer cinc cèntims d’aquest conegut bolet i a diferenciar-lo d’algunes espècies que fàcilment el poden confondre i que darrerament han portat més d’un ensurt a la nostra societat.

CARACTERÍSTIQUES DEL FREDOLIC 

El barret neix tancat i amb la maduresa tendeix a obrir-se fins quedar aplanat, pot arribar a fer més de 5cm de diàmetre. El seu color és grisós i guanya amb tons negrosos a mesura que ens acostem al centre.

Les làmines són desiguals, espaiades a l’exterior però juntes a mesura que s’acosten al peu. Color blanc trencat a l’inici i grisós a mesura que el bolet madura.

El peu de color blanc trencat, és prim i fibrós, es trenca amb molta facilitat.

Podem dir que és un bolet de carn minsa i no presenta cap olor en particular, tot i que a la cuina és molt versàtil. És un bolet que es malmet amb facilitat degut a la seva gran fragilitat.

POSSIBLES CONFUSIONS AMB EL FREDOLIC

 Tenim molta varietat de tricholomes comestibles però no tots comparteixen el mateix hàbitat i estan considerats d’inferior categoria que el terreum..

Com a tricholomes comestibles, entre d’altres, trobem els següents:

• El fredolic esquamós (tricholoma atrosquamosum) d’olor picant i làmines puntejades de negre, comparteixen hàbitat amb boscos de coníferes.

• El tricholoma orirubens en les fagedes i avetars, de carn rogenca.

• El tricholoma argyraceum als boscos de frondoses.

• El tricholoma cingulatum que neix entre els salzes i porta un anell al peu que el diferencía.

•  El fredolic farinós (tricholoma scalpturatum) de colors més blancs que el terreum i una mica tenyit de groc.

• El tricholoma myomyces, de l’amines més blanquinoses que el terreum.

Menció especial a les espècies amb perill de confusió, ja que darrerament ha donat alguns ensurts a la població:

• El fredolic bord picant (tricholoma virgatum), es diferencía perquè apareix a les fagedes i avetars. El barret acaba amb forma de mamella punxant de gris més clar. L’olor es afruitada però el seu gust és tant acre que no es considera comestible.

• El fredolic metzinós o fredolic bord (tricholoma pardinum), és l’espècie més perillosa. A diferència que el tricholoma terreum, neix a boscos d’avet i faig. És més robust i amb un peu gruixut i ple de carn a diferència del terreum. El barret té una decoració escamada que al veure’l sembla que estigui ratllat.  Parlem d’una espècie perillosa que pot causar llargues i violentes gastrointeritis.