Camagroc bolets a la Garrotxa
Bolets a mas Ombravella Apartaments Rurals a la Garrotxa
Camagroc bolets a la Garrotxa. La història del camagroc (cantharellus lutescens) amb el món boletaire és ben curiós. Fins ben entrada la dècada dels 90 al principat català era una espècie per descobrir, poc boletaires eren els que recol·lectaven aquest bolet. A mesura que es va anar fent popular i la seva fàcil recol·lecció, ha provocat que sigui un dels bolets amb més bona acceptació tant per comensals com per boletaires.
Actualment és un bolet molt preuat i no només al territori català, sinó a nivell peninsular i fins hi tot internacional. És un bolet que no es corca mai i de molt senzilla conservació.
Noms populars del camagroc.
A Catalunya se l’anomena vaqueta de pi, rossinyolic, rossinyol de pi, picornell o ginesterola. A nivell peninsular rep varis noms en funció de la zona, per exemple a Galícia l’anomenen trompeta marela, a Euskadi saltsa-perretxiko hori i a d’altres comunitats rebozuelo anaranjado, trompeta amarilla, angula de monte ….
Característiques del camagroc.
El barret pren una lleugera forma d’embut i el seu marge és molt irregular i ondulat, el color és bru amb tons marrons que amaguen el color més viu de l’himeni. Pot arribar a medir fins a 6 cm de diàmetre.
El camagroc és un bolet de tardor, podem trobar-lo des d’inicis de setembre fins ben entrades les primeres glaçades. No serà gens estrany trobar-lo una vegada hagin desaparescut tots els bolets de tardor, ben entrat l’hivern a les vessants soleies.
El buscarem en terreny preferentment calcari que s’estenen des d’avetars i pinars de muntanya fins a les pinedes litorals. Té especial predilecció pels boscos de pi roig i el podem trobar formant grans colònies. Li agraden les vessants més obagues i fresques, que mantenen la humitat, amb zones molsoses acompanyades per boixos.
És un bolet que comparteix hàbitat principalment amb la llenega negra, fredolic i algun rovelló esporàdic.
Possibles confusions amb el camagroc.
El bolet que més s’assembla al camagroc és el rossinyol embudat (cantharellus tubaeformis). Com a diferències principals el rossinyol embudat està format per marcades làmines espaiades a la zona de l’himeni, aquest té un color més pàl·lid que el camagroc, fins hi tot pot arribar a tenir tons marronosos i grisosos. És un comestible acceptable.
Les principals confusions tòxiques, les trobem amb alguns cortinaris, tot i que serà fàcil de diferenciar-los, val la pena que ho comentem. Un d’aquests cortinaris és el cinnamomeus (cortinari canyella) però el seu color groc és més tirant cap a canyella o safrà i apareix en zones humides amb descomposició principalment a terrenys àcids, olor desagradable. Més perillosa és la seva confusió amb el mortal cortinaris orellanus (cortinari metzinós), si bé és fàcil de diferenciar, caldrà estar-ne ben segur. Aquest rarament es desenvolupa sota coníferes, és més típic de frondoses, l’himeni està format per làmines espaiades i marcades, el barret és ataronjat, el seu peu és massís i ferm i el color va de groc rogenc fins a groc rovell.
